Entrevista a Pol Casaú, formador i programador de videojocs
Com a formador a Scratch Barcelona i programador de videojocs, ens encanta comparteixis la teva experiència en la industria dels vidoejocs.
Com és que vas decidir estudiar Disseny i Desenvolupament de Videojocs? Quines inquietuds tens i quan/com les vas descobrir?
Doncs bàsicament jo sempre havia jugat als típics videojocs que es jugàven abans, no ho teniem tan fàcil com avui en dia, jugava al PES, a Pokémon, Mario, al GTA… I sempre em preguntava que com ho devien fer per fer aquests jocs, i recordo que sempre em repetia a mi mateix la frase: “No et preocupis per això, no ho hauràs de saber mai, tu juga’ls i gaudeix”. Al final, quan vaig veure al Saló de l’Ensenyament del 2017, que hi havia una carrera que es dedicava a això, no ho vaig dubtar.
Quins estudis vas realitzar? Els recomanes? Què s’estudia exactament?
És un grau en Disseny i Desenvolupament de Videojocs, que es fa al CITM de la UPC, que té el seu campus a Terrassa, però aquest grau també es fa a Barcelona en anglès, que és el que vaig fer jo, al Poble Nou, i bàsicament t’ensenyen des de 0 tot el procés de creació d’un videojoc, amb una especial atenció a la programació, en llenguatges C i C++.
Recomano aquest grau a totes aquelles persones que estiguin realment interessades a com funcionen des de dins els videojocs, i que tinguin ganes de treballar moltes hores més que jugar moltes hores.
En quines branques t’has especialitzat?
Dins del desenvolupament de videojocs trobem tres branques principals, com són l’art, el disseny i la programació. Jo m’he especialitzat en disseny, fent assignatures optatives com Disseny de Nivells o Narrativa en Temps Real, però al final quan acabes aquest grau, tens una molt bona base de programació encara que no t’hi acabis dedicant com a tal. A part de la branca de disseny, m’he especialitzat més concretament en la Realitat Virtual, un àmbit dels videojocs que sempre m’ha fascinat, i a la que em vaig dedicar en el meu Treball Final de Grau, fent un joc de Realitat Virtual per millorar l’ensenyament de les matemàtiques en l’educació secundaria, un projecte que ara mateix és un prototip en fase inicial, i que en un futur proper tornaré a treballar-hi per poder assolir els objectius que em vaig marcar al començar-lo.
Quins són els teus projectes personals i objectius, avui en dia?
Ara mateix acabo de finalitzar els estudis, i estic obert a nous projectes professionals dins del sector dels videojocs. Mentrestant segueixo augmentant el meu currículum, realitzant projectes personals com un joc de Realitat Virtual que estic desenvolupant ara mateix, que encara està en una etapa molt inicial de producció, i tinc altres projectes en ment, principalment el de tornar a fer el joc del meu TFG, però amb els coneixements que he anat adquirint durant aquest últim any.
Estic obert a nous projectes profesionals dins del sector dels videjocs
Quin tipus de tasques sol realitzar un dissenyador de videojocs?
Les meves experiències es basen en els projectes realitzats durant el grau, i faria falta contrastar-les amb dissenyadors que estiguin treballant en el sector professionalment, però la tasca bàsica que tens com a dissenyador és tenir bones idees, i que les idees tinguin sentit dins d’un videojoc. Si tu tens una idea molt bona està bé, però n’has de tenir 50 per poder quedar-te amb la millor i desenvolupar-la de 50 maneres diferents per saber com pot entrar això en el joc. A partir d’aquí ja dependrà de les funcions que tingui cadascú dins de l’equip, i et podràs dedicar a documentar com ha de ser el personatge o personatges principals, els enemics, els mapes, el boss final, totes les coses que apareixeran en el joc han de tenir un sentit, i la feina dels dissenyadors és que els artistes sàpiguen perfectament què han de crear, i els programadors sàpiguen perfectament què han d’implementar.
El teu projecte preferit? Pots mostrar i o parlar d’alguna obra que estiguis orgullós.
Durant la carrera he participat en moltíssims projectes, indivi
duals, en parelles o en grups més grans, però sense cap mena de dubte, el més espectacular va ser “The Witcher: Ties of Destiny”, un joc fet dins l’assignatura de Projecte 3, on participàvem tota la classe, durant l’època de la pandèmia, on vam desenvolupar un videojoc multijugador local dins l’univers de The Witcher en el nostre propi motor de videojocs, i el resultat obtingut va ser espectacular. Link: Tiesofdestiny
Treient aquest projecte, estic molt orgullós de la majoria de videojocs que he pogut crear, i els podeu veure tots a la meva pàgina web.
Què recomanes a nens i nenes que estàn al col·legi i institut i sentin interès per aquesta àrea?
Els recomanaria que investiguin tot el que puguin, però que sobretot s’ho passin bé. Estan en una edat que podran aprendre molt jugant a diferents tipus de jocs, i ja no només videojocs, sinó també jocs de taula o jocs a l’aire lliure. Tot el que s’aprèn a la vida és aplicable als videojocs, i el més important és passar-s’ho bé, per tant, que juguin, i conforme es vagin fent grans, que investiguin amb les eines adequades al seu nivell i edat, i si arriba el moment que estudien aquest grau, que s’hi esforcin molt, que costa, però val la pena.
Des de la teva experiència sent professor de Scratch Barcelona, què creus que aporta l’itinerari als estudiants? Creus que les habilitats de cadascú es poden detectar al col·legi?
El que s’ensenya a Scratch Barcelona és genial, a mi m’hauria encantat tenir una extraescolar així quan era petit. Trobo que és una manera boníssima d’iniciar-se en el món del desenvolupament de videojocs i de la robòtica, i per la part que jo més entenc, l’eina d’Scratch i la programació per blocs, és una manera molt interessant i molt precisa per fer entendre a les ments més petites com funcionen realment els videojocs. Aquelles preguntes que em feia jo de petit, s’haurien resolt molt més fàcilment amb eines i professors així.
I sí, quan veus com els nens s’enfronten als exercicis, i com cadascú ho fa d’una manera diferent, pots veure qui pot seguir els passos i acabar sent un desenvolupador de videojocs, qui tirarà més per una branca de disseny, o qui simplement li agraden els videojocs però potser el seu futur està per un altre camí.
A mi m’hauria encantat tenir una extraescolar així quan era petit
Quines habilitats creus que es poden desenvolupar amb Scratch?
Doncs com he dit abans, Scratch és una eina molt bona per fer entendre com funciona la programació d’un videojoc, i els passos que s’han de seguir per fer que a la pantalla hi passi el que tu vols que hi passi. Els nens i nenes poden ser molt creatius a l’hora de fer jocs, i les idees que tenen les poden plasmar amb bastanta facilitat, sempre que tinguin l’ajuda necessària, per tant jo diria que el que més desenvolupen és aquest pensament més destinat a què fer per a que el videojoc sigui divertit i sobretot que tenen una manera diferent i molt visual de donar-li vida la seva creativitat.
I amb Unity?
Unity ja és una eina més seriosa, ja és una manera més avançada de fer videojocs, i has de tenir nocions de programació i art per poder crear alguna cosa, però no deixa de ser una eina molt fàcil d’utilitzar, i amb moltíssima documentació a internet per ajudar als que s’inicien a crear els seus prototips en aquest motor. A Unity és molt fàcil manipular entorns en 3 dimensions, veure exactament què està passant al teu joc, té una interfície molt lògica i qualsevol que investigui una mica i en tingui ganes pot portar les seves idees a Unity i desenvolupar el seu propi joc.
Algun aprenentatge que vulguis compartir amb la comunitat de Scratch Barcelona?
Després de finalitzar els estudis me n’he adonat que la meva manera de treballar ha canviat molt des de que vaig entrar fins ara que he finalitzat. Al començar la carrera, em fixava en aprovar les assignatures, i en anar passant de curs, i això em feia anar més just i no aconseguir-ho sempre. Quan vaig aprendre a organitzar-me millor el temps i enfocar-me en aprendre el que m’ensenyaven i gaudir de l’aprenentatge, va ser quan tot va anar sobre rodes i vaig començar a passar-m’ho bé fent els treballs, i dedicar-los més temps per tal de que tots els projectes quedessin perfectes. És així com cada curs he anat millorant la meva manera de treballar, i cada vegada he estat més orgullós dels resultats finals obtinguts.
Quan vaig aprendre a organitzar-me millor el temps i enfocar-me en apdrenre el que m’ensenyaven i gaudir de l’aprenentatge, va ser quan tot va anar sobre rodes i vaig començar a passar-m’ho bé fent els treballs
Gràcies Pol, per compartir la teva experiència amb la comunitat Scratcher, segur que els teus consells ajudaràn molt als nens i nenes de primària i secundària 🙂