Entrevista a Hector Ortega, presentador del Flaix Matí

Hector Ortega Flaix Mati Scratch Barcelona

Hector Ortega, presentador del Flaix Matí

Tinc 24 anys i em dedico a la ràdio musical. Actualment estic presentant el Flaix Matí, el programa despertador de Flaix FM. L’horari és de 6 a 11h en directe, tot i que també faig altres tasques de producció fora d’antena.

La meva recomanació és que facin allò que realment els omple, que no facin “el que han de fer” sinó el que més realitzats els faci sentir. Que provin, que inventin, que es fixin objectius i treballin per aconseguir-los!

Quan et vas adonar que t’agradava el sector de les tecnologies de la informació (TIC)?

Molt aviat. De fet, els meus estudis inicialment no van estar enfocats a aquest àmbit, però a poc a poc vaig anar veient que m’agradava el món de la comunicació i vaig decidir enfocar la meva formació cap aquí.

hector ortega dj scratch barcelona

Quin ha estat el teu recorregut des de que vas començar a treballar?

He tingut diferents feines abans de poder arribar on sóc ara, i no necessàriament han tingut a veure amb el món de la comunicació ni de la tecnologia. Però pel que fa a la ràdio vaig dedicar entre quatre i cinc anys a formar-me a petites ràdios de la meva ciutat i voltants. No tenia cap remuneració econòmica però em va servir per aprendre molt i saber què era el que volia aconseguir. Més endavant vaig entrar a una ràdio de Barcelona, cosa que ja va suposar un salt o, si més no, una ajuda per arribar a més gent. Vaig estar un parell d’anys enviant maquetes de la meva feina a ràdios professionals, fins que un estiu em van agafar a MaximaFM. Va coincidir que aquella nova temporada necessitaven a una persona més dins l’equip i m’hi vaig poder quedar! Des de llavors, el truc ha estat dedicar-li moltes hores, treballar de valent i donar el millor de mi. Vaig estar tres anys a Maxima FM Catalunya (també fent substitucions a escala estatal), un any a Els40 i ara, des de setembre, a FlaixFM.

 

Quins estudis vas realitzar?

Vaig fer el batxillerat tecnològic. La veritat és que se’m donava bé, però no era l’àmbit on jo volia endinsar-me en un futur. El vaig acabar i vaig decidir fer una carrera que no tenia res a veure però m’omplia molt més! Vaig fer el grau en “Mitjans Audiovisuals” al Tecnocampus de Mataró, una carrera que em va permetre provar un món que sempre m’havia interessat com era el de l’audiovisual i, a més, des d’un punt de vista bastant tècnic.

Creus que l’ús de la tecnologia a la teva professió és a nivell d’usuari o requereix una formació tècnica?

La ràdio professional treballa amb software d’automatització. Un software que permet que la ràdio pugui “tirar sola” en cas que no hi hagi cap locutor/a, o poder dur a terme desconnexions locals de publicitat, entre altres processos. Des de la programació musical fins al propi directe, tot el procés està basat en software que requereix una formació i una pràctica per saber fer-lo servir professionalment.

Quines habilitats creus que tens i són necessàries a la teva feina?

En una feina com aquesta és molt important ser creatiu, com a locutor has de crear un discurs que sigui interessant per la persona que estigui escoltant. S’ha de conèixer el públic per saber què comunicar. No només pel que fa a la locució sinó també en realització, és a dir, s’ha de ser creatiu en el moment d’escollir els llits musicals per parlar per sobre o els jingles que fas servir entre cançons. També és molt important, evidentment, la puntualitat, el control del temps…

Durant la teva feina has d’utilitzar la programació en algún moment?

Sí! La ràdio musical es basa en una programació musical concreta. D’aquesta manera la continuïtat que es pot anar escoltant és coherent. És a dir, un artista no hauria de sonar dues vegades seguides o amb una separació curta de temps, per exemple. O dues cançons d’un mateix estil o molt semblants tampoc. D’aquesta manera es programa una ràdio musical, i el locutor treballa sobre aquesta programació.

Què és el millor i què el pitjor de la teva feina?

El millor, en el meu cas, és poder treballar del que sempre havia volgut. Sentir-me realitzat i sentir que tots els anys de feina poc o res remunerada o els esforços extra que he anat fent han tingut l’efecte desitjat. El pitjor, en aquest cas, podria dir que és matinar tant, però forma part precisament de la gràcia d’aquest projecte. Has de fer que la gent es llevi amb tu, per tant tu t’has de llevar abans!

Quin consell donaries als nens creatius que t’escolten sobre com enfocar els seus estudis?

La meva recomanació és que facin allò que realment els omple, que no facin “el que han de fer” sinó el que més realitzats els faci sentir. Que provin, que inventin, que es fixin objectius i treballin per aconseguir-los!

Com recordes la teva etapa de pràctiques professionals?

El treball extra sempre suma, això és claríssim. Per més objectius que tinguin si no treballen per arribar a ells, aquests no vindran sols. En el meu cas, vaig estar molts anys formant-me treballant (treballava a ràdios més petites per formar-me) sense veure un sol euro mentre feia altres feines per poder sobreviure i mentre estudiava. No dic que aquest sigui necessàriament el camí, però és cert que han d’invertir temps i esforç en formar-se de manera pràctica.

Hector, explica’ns una anècdota del teu recorregut professional que t’hagi marcat.

Sempre havia estat molt fan de professionals com Dani Moreno, Enric Font, Ernest Codina o Jose Am per exemple. El que sempre m’ha marcat molt és haver-me trobat rodejat d’ells, treballant amb ells i que avui a alguns els pugui considerar amics.

Moltes gràcies!!

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada