L’empresa navarresa Cocuus ha aconseguit crear carn, costelles de xai, bacó i salmó utilitzant una impressora 3D. Increïble no?
Per a la seva creació utilitzen una proteïna de pèsol humit, que és la primera matèria d’un filet 3D i cèl·lules mare.
La impressió 3D de la mitjana que realitza aquesta empresa aconsegueix una mateixa aparença, mateixa textura i també un sabor molt aconseguit.
Diguem que per ara es tracta d’un tipus de veganisme creatiu, però potser més endavant tots puguem tenir accés a aquest tipus de menjar predissenyat.
Què és el menjar impres en 3D?
Menjar aliments impresos en 3D és una nova manera de consumir, igual que podem imprimir qualsevol tipus de material, també és possible imprimir productes alimentaris utilitzant elements de la pròpia naturalesa. Aconseguint productes que lluny de la idea que puguem tenir a priori, siguin ecològics, BIO o lliure d’elements que provoquen intoleràncies.
Quin impacte pot suposar la impressió 3D al medi ambient?
El fet de poder crear costelles de carn sense necessitat d’haver criat prèviament l’animal per després consumir-ne la carn. Farà que molts espais d‟explotació ramadera desapareguin. Podent reinventar-se i apropar-se als sectors (agricultura) que potser produeixin matèries primeres per a aquesta nova indústria.
No només això sinó que també a mesura que avancem, podrem veure aquest tipus de ginys a llars com un electrodomèstic més.
Com funciona la impressora 3D d’aliments?
El funcionament d’una impressora 3D de menjar és molt senzill, de la mateixa manera que s’utilitza una impressora 3D o impressora de tinta, necessitarem l’ús de càpsules que en comptes de tinta o plàstic continguin productes alimentaris específics.
A dia d’avui només es pot imprimir menjar cru, el cuinat es fa a part. Però, no obstant, no es descarrega que en uns anys es puguin realitzar totes dues coses alhora, estalviant el temps de cocció a posteriori.
Encara hi ha molt per fer…
Aquest sector està en apogeu i encara que dóna molt per desenvolupar. Per començar, els ingredients que utilitzem en impressores 3D han de ser secs i estables perquè no es facin malbé fàcilment. Aquests ingredients solen passar per un llarg procés per després ser guardats i impresos a posteriori.
Un altre problema a resoldre de la impressió 3D és que cada ingredient és diferent de laltre i per tant no es poden imprimir tots a la mateixa temperatura. Això portaria una textura desigual a l’aliment imprès o possibles embussos com passa a les impressores de filament plàstic.
Algunes impressores populars del mercat de l’alimentació 3D
Les impressores més populars actualment al món de les impressores 3D són:
Foodini: Una impressora fabricada a Espanya per Natural Machines, que es fa servir sobretot per a la realització de rebosteria i també algunes pastes.
ChefJET: Procedent d´una gran fàbrica d´impressores 3D, Industrial 3D Systems.
