Avui explicarem amb més detall què és i com aplicar en un context real d’aula, el sensor de llum de la placa electrònica MochiCard. Recopilant, ens els post anteriors hem explorat les funcionalitats dels botons intercatius. Recordem amb el Joc de la Barca i el Calamar gegant. Els LEDs RGB, amb el projecte del Semàfor, i també, vam fer una pinzellada de la pantalla matriu LED 5×8, formada per 40 petits LEDs que es poden encendre i apagar per crear un univers de possibilitats (números, cares, fletxes, missatges, coordenades, etc).
A la conquesta del sensor de llum MochiCard!
El sensor de llum ens permet interaccionar amb l’entorn. Per exemple, en funció de la llum natural que rep. Així doncs, són moltes les aplicacions que pot tenir a la vida real. A continuació, en detallarem algunes. Una de les primeres aplicacions reals podria ser per l’enllumenat domòtic de casa nostre. Aleshores, si la llum natutal que tenim a l’interior de la vivenda és insuficient, les persianes es podrien aixecar o el contrari, si bé, l’exposició solar és massa extrema les persinanes es podrien baixar, tot regulant l’ambient a dins de la vivenda d’una manera més òptima.
Una altre aplicació, la podríem trobar al camp. Fàcilment tindríem un control de la llum solar que reben les plantes dins d’un hivernacle. Ajustant al màxim les necessitats de les plantes i beneficiar la producció.
Explicació del projecte Llums amb MochiCard
En el post d’avui, us portem un projecte on treballarem bàsicament amb el sensor de llum. El projecte sencer i el codi complet el trobareu al web de Mochicard, a la secció de projectes. En aquest projecte, jugarem bàsicament amb la intensitat lumínica ambiental, i en funció d’aquesta, li direm a la nostre placa MochiCard que es comporti d’una manera o d’una altre. És a dir, si estem en una habitació gens il·luminada, què passarà? Dues coses, el color dels LEDs RGB canviarà i, a més a més, la matru de 40 leds s’en encendran molt poquets. Així, d’una manera molt visual i intuïtiva, sense haver d’interpretar números, tindrem un pronòstic a temps real de la contaminació lumínica que estem exposats. Ans el contrari, si hi ha molta molta llum, els LEDs RGB canviaran de color a un color més intens, al mateix temps que la pantalla matriu de LEDS s’encendran tots o gairebé tots. Indicant d’aquesta manera que l’exposició lumínica és forta.
Ens endinsem en el codi
Com bé ja sabeu, trobareu el codi ja fet i a punt per ser utilitzat en el projecte de Llum. Per aconseguir els resultats desitjats, s’utilitza principalment de l’apartat de l’editor, el bloc de variables light sensitivity. Aquest blor farà que el sensor de llum pugui detectar el valor de llum que hi ha en aquell moment precís. Després, veiem com en funció d’aquest resultat, li donem diferents ordres pels LEDs RGB (colors). Si detecta un valor de llum inferior a 5 es mostra un color lila fosc. Si detecta, un valor de llum que es troba per sobre de 5 però inferior a 20, es mostra un color lila menys fosc. Quan el valor de llum es superior a 20 però inferior a 40, que vindria a ser un ambien de llum mitjana, es mostra un color blau. Entre un valor més gran que 40 i inferior a 80, adquireix un color blau verdós i, per últim, quan hi ha molta llum, que significa que el valor de llum és superior a 60 mostra un color verd més clar.
Per tant, en aquest cas veiem com classifica la intensitat de la llum en un rang de 5 possibilitats diferents.
